Fa més d’un segle, Flosi Björnsson i els seus germans es van aïllar als peus de la glacera més gran d’Islàndia. Cap es va casar ni va tenir fills; van dedicar la seva vida a la glacera abans que ningú parlés del desgel. La granja ha restat tancada fins ara. El fotògraf Ragnar Axelsson hi torna i invoca la veu de Flosi, que atrau pelegrins. La glacera canta un rèquiem sota un sudari blanc.